Residus sanitaris
RESIDUS SANITARIS (GRUPS II, III I IV)
Residus Sanitaris són les substàncies i objectes generats en centres, serveis i establiments sanitaris i veterinaris assistencials.
Classificació:
- G-I: residus municipals inerts i no especials, sense exigències especials de gestió ni dins ni fora del centre generador, que no deriven directament de l’activitat sanitària.
- G-II: residus municipals inerts i no especials, sense exigències especials de gestió fora del centre generador. S’assimilen a municipals. Són material de cures, guixos, robes i material d’un sol ús bruts de sang, secrecions i/o excrecions… i d’altres residus que no són residus sanitaris de risc, que no tallin ni punxin, fins i tot trencats. No obstant, és obligatori que aquests residus surtin del centre en bosses homologades per a tal fi, identificades amb la llegenda ”Residus Sanitaris G-II” i el NIF del fabricant.
- G-III: residus sanitaris de risc i especials que requereixen mesures especials, tant en la gestió dins del centre com fora d’aquest, perquè poden generar un risc per a la salut laboral i pública. Es tracten mitjançant esterilització en autoclau i trituració. Són la sang i hemoderivats líquids, agulles i material tallant i punyent, vacunes vives, restes anatòmiques sense entitat pròpia, cultius, reserves d’agents infecciosos, residus d’animals de laboratori i/o experimentació… i qualsevol altre residu capaç de transmetre alguna malaltia infecciosa. És obligatòria la seva gestió mitjançant recipients homologats i a través d’un gestor autoritzat.
- G-IV: residus citotòxics de risc i especials que requereixen mesures especials tant en la gestió dins del centre com fora d’aquest, perquè poden generar un risc per a la salut laboral i pública. Tractament diferent segons el producte. Són els medicaments citotòxics i tot el material en contacte. També pertanyen a aquest grup els medicaments caducats, les substàncies químiques i els residus radiològics És obligatòria la seva gestió mitjançant recipients homologats i a través d’un gestor autoritzat.
No ets a la llista?
Contacta amb nosaltres i et crearem un protocol de gestió de residus personalitzat i a la teva mida.
LEGISLACIÓ APLICABLE
-Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió de residus sanitaris. Fixa els criteris a seguir en els processos de manipulació, classificació, transport, tractament i disposició del rebuig dels residus sanitaris tant dins com fora dels centres productors per tal de garantir la salut pública i la preservació del medi ambient.
-Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. S’aplica a les activitats de producció, possessió, transport i gestió de residus. Registre de Transportistes, Fitxa d’Acceptació.
-Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus.
-Llei 15/2003, de 13 de juny, que modifica la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus. Defineix i regula els residus comercials.
OBLIGACIONS DELS PRODUCTORS/POSSEÏDORS DE RESIDUS SANITARIS
-Registrar-se com a productor de residus a l’Agència de Residus de Catalunya. Aquesta actuació comporta l’obtenció d’un codi de productor de residus.
-Tramitar una Notificació Prèvia (NP) o Fitxa d’Acceptació (FA) segons el cas amb la planta de tractament, per a cada residu que s’hagi de gestionar. Les NP i FA caduquen automàticament cada tres i cinc anys respectivament.
-Adquirir, si s’escau, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el Llibre vermell de control de residus sanitaris.
-Anotar al Llibre Vermell de Control totes les cessions de residus del centre generador.
-Presentar, dins del primer trimestre de l’any, la declaració de residus corresponent a l’any anterior.
-Reduir i minimitzar la producció de residus.
– No emmagatzemar els residus per un període superior als sis mesos
-Segregar els residus segons la normativa vigent i en envasos adequats i etiquetats per a la seva correcta gestió i tractament per tal de garantir la salut pública i la preservació del medi ambient.
-Garantir que els residus que generen o posseeixen es gestionen d’acord amb la llei
-Facilitar i permetre les tasques d’inspecció a les autoritats competents.